IRAN – SHIRAZ II – BASAR VAKIL I TOMBA HAFEZT

BASAR VAKIL 

El Basar Vakil va ser construït al segle XI per Karim Khan com a part d’un pla per convertir a Shiraz en un important centre comercial. Les àmplies avingudes amb voltes de maó són obres mestres de l’arquitectura de Zand, amb el disseny que garanteix que l’interior es mantingui fresc a l’estiu i càlid a l’hivern. Aquest edifici arquitectònicament bell és un centre comercial per als comerciants que venen espècies, catifes, peces de coure fetes a mà, antiguitats, dolços perses i molt més. Vakil Bazaar té una atmosfera realment vibrant i bulliciosa, és un lloc on els vilatans fan les seves compres. Considerat com el Baazar més bonic de l’Iran, el magnífic sostre voltat de maó de Vakil Baazar regula la temperatura de l’edifici a l’mantenir fresc a l’estiu i càlid a l’hivern. Això el converteix en un gran lloc per escapar de la calor que de vegades durant l’estiu pot ser sufocant. Les atraccions de Vakil Bazaar no es limiten a les compres, també hi ha nombrosos cafès, una casa de banys i diversos restaurants que pots visitar.

El sangak o nan-i sangak és un pa pla de massa mare integral iranià senzill rectangular o triangular. Es considera el pa nacional iraniana. El seu nom consta de dues part: sang, ‘pedra’ o ‘còdol’, i sangak, ‘pedra petita’. Això es deu a la forma en què tradicionalment s’ha cuit aquest pa: sobre un llit de petits còdols de riu calents en un forn. Normalment hi ha dues varietats de sangak a les fleca iranianes: el genèric sense cap ingredient afegit, i una variant més cara empolvorada amb llavor de rosella o sèsam. Aquest és el pa que vam menjar durant tot el viatge.

TOMBA HAFEZT

Hafez, Poeta persa. Nascut com Mohammed Shams od-Din, el seu sobrenom literari d’Hafez ( «preservador» en àrab) respon al fet que coneixia de memòria l’Alcorà. Va ser místic sufí i, ocasionalment, poeta de la cort. Sempre ha existit un aire de misteri i llegendes al voltant de la vida d’Hafez, potser perquè s’han conegut molt pocs detalls de la mateixa. Els seus poemes celebren els plaers del vi, la caça i l’amor en la cort de Shiraz. L’obra d’Hafez, recopilada cap 1368 amb el títol de Divan conté més de 500 poemes, majoritàriament en forma de ghazal, una forma breu tradicional persa que ell va desenvolupar i va perfeccionar. Cadascun dels poemes consta de fins a 15 rodolins molt estructurats, que s’ocupen d’un sol tema. El llenguatge és molt senzill, líric i apassionat. Hafez és àmpliament admirat tant a Iran com a Occident, gràcies a les seves traduccions. Crida l’atenció especialment el seu amor cap a les gents senzilles, i posa en relació la vida quotidiana amb la recerca de l’eternitat.

 

Esta entrada fue publicada en BASAR, IRAN, Kasbah, VIATGES y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *