TERRA SANTA -TEL AVIV – MASSADA – MART MORT

TEL AVIV

Tel Aviv-Jaffa és una ciutat israeliana situada a la costa mediterrània. És, també, el centre de l’àrea metropolitana de Gush Dan, la més extensa d’Israel.

És anomenada la Barcelona israeliana en relació a un lloc comú que la compara amb la capital catalana no sols per la seva fesonomia, sinó també pel seu caràcter obert i cosmopolita. Particularment marcat és el contrast amb l’altra gran ciutat del país: Jerusalem.

A més, Tel Aviv – encara que s’escrigui separat es pronuncia Telaviv té un tamany petit en comparació amb altres ciutats europees o americanes. Es pot recórrer en bicicleta sense cap problema.

La majoria dels seus habitants viatgen amb bici o en patins elèctrics.


El terme municipal de Tel Aviv és de 50,6 km², i té una densitat de població de 7.445 persones/km².

Un 96,1% dels residents són jueus, un 3% són musulmans i un 0,9% són cristians àrabs.

 

 

 

MASSADA

Recorrent la carretera que va des de Jerusalem (+500 m.) passant per el desert de Judea i baixant al mar Mort (-400 m.) podem veure el turo de Massada.

Masada o Massada és una antiga fortificació al Districte sud d’Israel, situat dalt d’un altiplà de roca aïllada (similar a una taula) a l’extrem oriental del desert de Judea, amb vistes al Mar Mort

Fou una fortalesa d’Israel esmentada per Estrabó i Plini el Vell i ben descrita per Flavi Josep.

Era en una roca al mig d’una plana formada per valls per tots els costats. La fortalesa fou primerament establerta pel gran sacerdot Jonatan però qui realment la va fer fou Herodes el gran, que la va construir com a fortalesa per a ell mateix en cas de revolta o en cas de ser expulsat per Marc Antoni, al qual Cleòpatra VII li reclamava Judea.

El 40 aC quan fou expulsat a Jerusalem per Antígon i els parts, Mariamne, la dona d’Herodes, i altres familiars, van romandre a la fortalesa, que fou assetjada pels parts, i quan estava ja a punt de rendir-se per manca d’aigua, la pluja va reomplir les cisternes i va poder resistir fins al retorn d’Herodes.

Durant la revolta jueva fou ocupada per Menahem, fill de Judes el Galileu, un dels caps dels sicaris, que se’n va apoderar a traïció i va matar la guarnició romana; després va passar a la facció extremista rival dirigida per Eleazar; després de la caiguda de Jerusalem els zelotes més fanàtics es van refugiar allí i era l’única que resistia quan Flavi Silva va substituir Bassus com a prefecte de Judea (any 73).

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Silva va fer rodejar la fortalesa amb un mur i va construir una torre d’assalt enfront a una torre que guardava l’accés a la fortalesa.

Finalment la fortalesa fou assaltada i ocupada però els defensors s’havien suïcidat tots (un total de 960 persones).

 

MART MORT

La mar Morta o mar Mort és un llac salat que es troba entre CisjordàniaIsrael i Jordània. Se situa a la vall del Rift de Jordània, en una depressió a 422 metres sota el nivell del mar; és el punt més baix de la superfície de la Terra en terra ferma, i ocupa uns 625 km².

Recorrent la carretera del desert de Judea, anem trobant quantitat de plantacions de palmeres regades per goteig.

Als turons que anem trobant per la carretera que passa per el desert de JUDEA , hi veiem les coves on varen ser trobats els manuscrits de les escriptures religioses per un pastor dins d’unes tenalles.

A ple desert observem també complexos d’hivernacles per accelerà les plantacions de verdures.

Conté una de les aigües més salades del món amb el 33,7% de salinitat i el seu principal afluent és el riu Jordà.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Aquesta elevada salinitat crea un entorn hostil a la vida i d’aquí, el seu nom. La mar Morta té una llargada de 67 quilòmetres i 18 quilòmetres en el seu punt més ample.

L’elevada salinitat de l’aigua augmenta la flotabilitat dels banyistes.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La mar Morta ha atret visitants de tota la conca del Mediterrani durant els darrers mil·lennis. Segons la Bíblia, va ser un lloc de refugi per al rei David. Va ser un dels primers centres de salut, per a Herodes el Gran, i ha estat el proveïdor de bàlsams per a la momificació egípcia.

La gent també utilitza la sal i els minerals de la mar Morta per a crear cosmètics amb herbes.

 

 

 

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *