IRAN – ISFAHAN I – Mesquita Masjed-e Jame o del Viernes

Mesquita Masjed-e Jame o del Viernes

La mesquita de Jameh d’Isfahan és la gran mesquita congregacional (Jameh) de la ciutat d’Isfahan.

La mesquita és el resultat de contínues construccions, reconstruccions, addicions i renovacions des de vora l’any 771 fins a la fi del segle XX. El Gran Basar d’Isfahan es troba cap a l’ala sud-est de la mesquita.

És una de les mesquites més antigues encara en peu a l’Iran, i va ser construïda en l’estil arquitectònic de quatre iwan, és a dir, disposant quatre pòrtics enfrontats dos a dos en un pati. Un iwan és un pòrtic monumental voltat. L’iwan de la qibla, a la banda sud de la mesquita, va ser voltat amb muqarnas durant elsegle XIII. Les muqarnes o mocàrabs són nínxols similars a cel·les.

Els orígens d’aquesta mesquita es troben al segle VIII, però es va cremar i va ser reconstruïda de nou al segle XI durant la dinastia seljúcida i van passar per la remodelació moltes vegades. Com a resultat, té habitacions construïdes en diferents estils arquitectònics, de manera que ara la mesquita representa una història condensada de l’arquitectura de l’Iran.

La construcció sota els seljúcides va incloure l’addició de dues càmeres abovedadas de maó, per lo que la mesquita és famosa. La cúpula sud va ser construïda per albergar el mihrab en 1086-1087 per Nizam al-Mulk, el famós visir de Malik Shah, i era més gran que qualsevol cúpula coneguda en la seva època. La cúpula nord va ser construïda un any després pel rival de Nizam al-Mulk, Taj al-Mulk. La funció d’aquesta càmera domo és incerta. Encara que estava situat al llarg de l’eix nord-sud, es trobava fora dels límits de la mesquita. La cúpula va ser construïda com una rèplica directa a la cúpula sud anterior, i amb èxit, reclamant el seu lloc com una obra mestra en l’arquitectura persa per la seva claredat estructural i equilibri geomètric.

Iwans també es van agregar en etapes sota els seljúcides, donant a la mesquita la seva actual forma de quatre iwan, un tipus que posteriorment es va fer prevalent a l’Iran i la resta del món islàmic.

Responent a les necessitats funcionals de l’espai, l’ambició política, els desenvolupaments religiosos i els canvis en el gust, es van realitzar noves addicions i modificacions que van incorporar elements dels mongols, els muzáridos, els timuríes i els safávidas.

 

Esta entrada fue publicada en IRAN, MESQUITES, VIATGES y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *